sábado, 27 de diciembre de 2008

Virgen de la Cuchillada

A la paret del convent i vora la cantonada del carrer dels Angels hi havia una pintura de la Mare de Déu de la Ganivetada. Tenia com una ratlla al mig de la cara i una posició forçada com si volgués guardar o protegir l'Infant Jesús. Al peu de la imatge hi havia una caixeta per a almoines, i la pintura estava destinada a induir els passants a fer caritat.

Un xic més enlla del convent i en el mateix carrer hi havia una tafureria, i els jugadors que a tal i quina hora sortien de la timba tenien per costum tirar, en acció de gracies, unes monedes a la caixeta si havien guanyat, i si havien perdut per demanar-li que els res guanyar un altre dia.
Aquella imatge venia a ésser com la protectora deis jugadors.

Un concurrent de la timba va estar set dies seguits perdent, i cada nit en sortir tirava unes monedes d'almoina i deia a la imatge: «A veure si dema em fas guanyar!» El dia que feia set, furiós, en veure que també havia perdut, va tirar ma d'un gros ganivet que portava i va ventar una ganivetada a la cara de la imatge mentre li deja: «Tu, mala bruixa, tens tota la culpa que jo no guanyi!», i, enfellonit, anava a engegar ganivetada a l'Infant Jesús, pero la Mare de Déu va fer un crit i digué: «No, l'Infant no!», i va fer una contorsió per salvar el seu fillet de la fúria de l'airat jugador.

(Joan Amades)

================================

En la pared del convento y junto a la esquina de la calle de los Angeles había una pintura de la Virgen de la Cuchillada. Tenía como una cicactiz en medio de la cara y una posición forzada como sí quisiera guardar o proteger el Niño Jesús. Al pie de la imagen había un cepillo para las limosnas, y la pintura inducía a los transeúntes a depositar un donativo.

Un poco más allá del convento y en la misma calle había un garito, y los jugadores que a cualquier hora salían de la timba tenían por costumbre echar unas monedas, en acción de gracias, si habían ganado, y si habían perdido por pedirle que les hiciese ganar otro día. Aquella imagen venía a ser como la protectora de los jugadores.

Un asiduo de la timba estuvo siete días seguidos perdiendo, y cada noche al salir echaba unas monedas de limosna y decía a la imagen: «¡A ver si mañana me haces ganar!» Al día siguiente, furioso porque también había perdido, echó mano de un gran cuchillo que llevaba y lanzó una cuchillada a la cara de la imagen mientras exclamaba: «¡Tú, mala bruja, tienes toda la culpa que yo no gane!», y, encolerizado, iba a hacer lo propio con el Niño Jesús, pero la Virgen María lanzó un grito y dijo: «No, al Niño no!», y hizo una contorsión para salvar a su hijito de la furia del airado jugador.

(Traducción de Eugenio Bartolomé)

No hay comentarios: